La pràctica de Luz Broto, de caràcter situacional i propositiu, es basa en un gest mínim, fruit d’un estudi minuciós de l’espai i la situació on intervenir, dels seus límits, dels seus usos i de la implicació del cos com a activador i receptor de les tensions i dinàmiques establertes.

​

Els seus treballs es generen a partir dels condicionants d’un lloc per plantejar mínimes operacions de desplaçament que posen en joc les constriccions i complexitats del marc on s’inscriuen.