CÒMIC
El còmic és una seqüència de vinyetes que transmeten un missatge i relaten una història. La funció de comunicar històries pot tenir una finalitat didàctica o lúdica.
És considerat el novè art, ja que és un medi visual que combina la narració textual amb la icònica.
Té vàries característiques
- Combinació imatges i text.
- Pot tenir diferents temps (present, passat i futur.)
-Té codis específics: vinyetes, bafarades, indicacions de moviment i expressions gestuals, onomatopeies...
- Finalitat de distreure o didàctica i moral.
- Es llegeix d’esquerra a dreta i de dalt a baix en els còmics occidentals. En els orientals es llegeix de dreta a esquerra.
- Les bafarades que acaben amb punxa indiquen diàleg i les que tenen forma de núvol indiquen pensament.
- Els símbols del còmic creen el seu propi llenguatge (una bombeta encesa equival a una idea...)
- Ús d'un llenguatge col·loquial.
Els experts dubten de quin va ser el precursor directe del còmic. Alguns s’inclinen a dir que van ser les pintures rupestres o els jeroglífics egipcis. Altres diuen que no va ser fins a l’edat mitjana, on hi ha manuscrits amb vinyetes, la Biblia Pauperum i els còdexs precolombins.
El primer còmic modern és The Yellow Kid, creat per Richard F. Outcault publicat en el diari The World de Nova York (1895).
Altres autors nomenats també inventors del còmic són:
-
Wilhelm Busch amb Max und Moritz (1865).
-
Thomas Rowlandson amb The Schoolmaster's Tour (1809).
-
Rowlandson amb Els viatges del doctor Syntax (1813).
A Espanya el primer còmic és el Patufet 1904 i la primera revista còmica és TBO 1917.
LA VINYETA
A la vinyeta es representa mitjançant la imatge un espai i un temps de la acció narrada. La durada del temps i les dimensions de l’espai on transcorre l’acció es poden percebre segons la forma i la grandària d’aquesta.
De formes i grandàries n'hi ha d'infinites, algunes d’elles són: rectangulars, triangulars, circulars…
La planificació consisteix en pensar l’ordre i mida de les vinyetes en la composició. Cal endreçar i distribuir les vinyetes de la manera més correcta segons l’espai disponible per aconseguir un composició equilibrada i llegible.
Per donar realitat i espai a les il·lustracions cal perspectiva i profunditat. Per aconseguir això necessitem plans generals; que descriuen l’ambient i l’entorn on passa l’acció.
També s’ha de tenir en compte l’angle de visió, aquest pot ser horitzontal, picat, contrapicat, zenital… depenent de quin s’esculli, la sensació varia.
ELS PERSONATGES
A les vinyetes apareixen il·lustracions de paisatges, personatges i objectes; a més, aquests van acompanyats de diàlegs.
TEXTOS I SÍMBOLS GRÀFICS
Cartells i cartutxos:
Aquest tipus de text apareix sempre que el narrador vol parlar a la història.
Si és una cartel·la, apareixerà en forma de requadre, normalment a la part superior de la vinyeta.
Si és un cartutx, ocuparà l'espai d'una vinyeta.
Es fa servir sobretot per donar informacions sobre l'espai o per indicar salts en el temps.
Bafarades
Serveixen per introduir els diàlegs dels personatges. Normalment solen tenir una forma més o menys arrodonida.
EL MUNTATGE
Consisteix en la col·locació ordenada de les vinyetes, en aquest procés s'ha de tenir molta cura dels conceptes d'espai i de temps perquè la historieta resultant de tota la narració sigui comprensible, clara i tingui un bon ritme.
6 tipus de transicions:
1. MOMENT A MOMENT: L'acció és immediata. Continuïtat.
2. ACCIÓ A ACCIÓ. Una acció que canvia el sentit del que s'ha narrat. Hi ha una situació de causa/efecte.
3. TEMA A TEMA. Dos moments que separats tenen un significat, però que es completen en estar encadenats junts.
4. ESCENA A ESCENA. Similar a l'anterior, però amb distància més gran d'espai o de temps.
5. ASPECTE A ASPECTE. Hi ha associació per imatge.
6. NON SEQUITUR. Cap relació aparent.