Matí de dia feiner, una dona sense sostre, la Mariella, arrossega una maleta pel carrer, està

cansada i li tremolen les mans. A l’altra mà hi té un currículum. Entra a un local i el deixa

allà, en surt de seguida.

Segueix caminant i passa pel costat d’una paperera, rebusca entre la brossa i decepcionada

veu que no hi ha res que pugui menjar. Decideix entrar a un forn de pa, agafa una barra de

pa sense pagar i marxa corrents. Arriba a la plaça del centre del poble, a on va sempre.

S’asseu a un costat i deixa caure la maleta al terra. L’obra i podem veure els objectes

personals que hi té a dins: un llibre antic, un parell de joies, una sabata de nen petit, un

mocador, una joguina de goma i una gorra. Té la intenció de vendre’ls, però mentres ningú

passa per davant, comença a menjar-se la barra de pa.

Passa una persona, la Mariella suplica que li compri alguna cosa, però la persona passa de

llarg sense ni mirar-la.

Més tard passa una segona persona, sembla que es dirigeix cap a la Mariella. Ella el mira i

s’il·lusiona pensant que potser avui sí que ha tingut sort.

Però no és el que es pensava, aquesta persona accelera, li agafa la maleta i arrenca a

córrer. Ella s’aixeca amb el pa a la mà i intenta, amb totes les seves forces, atrapar al lladre.

Ell és més ràpid i la Mariella l’acaba perdent de vista. Ara només té un tros de pa.

Camina una estona, decepcionada, fins que es rendeix, tira el pa que li quedaba, gira una

cantonada, s’arrepenja a la paret i es deixa caure al terra, ja no té res.